tot de tot

Roselles pel "Xane"

2008-07-16T21:20:00.009+01:00

Per a mi continuan sent encisadores i tendres.

Vull dedicar aquestes fotos al meu amic "Xaneta" qui com les Roselles son fidels a la primavera, ell ho era amb els amics, encisador i tendre, amable i cariciós. Ens va deixar però se que les veurà y de segur dirà "Miquel, titu, ets tremendo". Xane i tu un geni.

Les meves coses

2008-07-15T21:10:00.000+01:00

Tot i que sembla el que sembla, no és el que sembla, son petites coses que fan tota una vida. Quant d'amor hi ha al darrera !, de fet son amor i per a mi a més son el tot.T'E.

L'escarabat blau

2008-07-15T20:17:00.005+01:00

Es un plaer anar caminant i trobar-te un escarabat com aquest. A ple dia i a ple sol sembla que enlluerni a qui el mira. El blau del seu cos i el plata de les seves potes capturen tota la llum per a deixar-la anar amb reflexes sorprenents.

Em va agradar molt fer aquesta foto quan ja marxava per la punta de la fulla.

L'aranya de Sant Cugat de Gavadons

2008-07-15T19:47:00.005+01:00

A Collsuspina apart de bons restaurants, hi ha la església de Sant Cugat de Gavadons. Es una església romànica del segle XII, força ben conservada. Als voltants em vaig trobar aquesta aranya que us presento, estava fent el seu "tiberi" del dia, així dons desprès de fer-li la foto vaig deixar que "jales" tranquil·la.

Les Llavors

2008-07-12T18:27:00.007+01:00

Aquest dia vaig fer de “Salsifí”, al voltant de casa vaig trobar aquestes llavors son maques i divertides i tot i que no ho sembli son el punt i seguit de la renovació de la flora i de la vida en el planeta.
Per si algú te dubtes, Salsifí és un personatge inspirat en contes tradicionals. Es un jove aventurer que s'identifica amb les forces de la natura, amb les terres on viu i amb les boniques llegendes dels seus habitants.

Us invito a fer de Salsifí, la edat no importa, us asseguro que es gratificant.

David

2007-12-31T20:07:00.000Z

Aquesta és una foto dels nens, és una foto que he tingut de fons de pantalla ja fa temps i durant molt temps al ordenador de la feina, és una foto que es va fer als estanys de la Pera, recordo aquella excursió amb especial tendresa. Però sobtadament d’aquesta foto ens falta el David.

Per a tots la mort del David va ser un cop molt dur, un trau que deixa senyal, i en mi un senyal que no l’esborrarà el temps .

Al llarg del meu temps he tingut la mort al costat. Amb les meves mans van morir persones que volia ajudar, en les meves mans va morir la meva mare, en les meves mas va morir la mare dels meus fills. No se, però la mort i jo tenim un pleit del que estic segur que guanyaré perquè tot i quan la meva persona física no existeixi jo seguiré viu.

Sempre que es parla d’una persona que ens ha deixat es va a buscar escrits, poemes, històries i frases d’altres amb els que expressar els nostres sentiments. Jo no vull fer-ho, vull deixar volar el cor, i mentre en cauen les llàgrimes per la cara dir el que sento, allò que l’amor em deixi dir, allò que tinc i que em fa estimar.

Sé que costa fer fora la veritat que tinc als llavis i que no venen paraules per a dir el que penso i el que sento. Se’m fa un nus al melic.

He trigat sis mesos en desempallegar-me i en desfer el meu nus. Tot i que estic acostumat a la velocitat, a la competició i que per a mi anar ràpid és el normal, hi ha coses que costen perquè l’emprenta és profunda i l’amor sincer, perquè les mans et rellisquen quan vas a desfer el nus, perquè els ulls es mullen i t’ofegues.

Mentre escric se m’en va l’alè, en costa respirar, no es fàcil tenir sentiments i dir-los amb paraules impreses. Els records em fan baixar la guàrdia i em deixa indefens davant dels fets, però el coratge em torna a donar ales per volar allà on vull estar. I arribo, i estic, i soc amb el David.

Anni, Natxo, Anna, volem i donem vida a la veritat, desfem aquest nus, estimen com mai ho hem fet, perquè el David ja ha guanyat el pleit amb la mort, i tot i que no podem abraçar-lo està amb nosaltres.

Ah!, si, si a tu David, a tu t'ho dic, vola amb nosaltres, obren’s camí en mig de la boira, fes que l’arc de Sant Martí amb els seus colors sigui la llum de les persones estimades.

El Ganyafote

2007-10-13T19:53:00.000+01:00

El vaig trobar a l’altra banda del torrent de Gotelles, em va dir “hola estic aquí!”, i jo l’hi vaig contestar”espera que vindràs amb mi i et quedaràs igual”, en un moment ens vam posar d’acord , ell es va deixar fotografiar i jo no vaig perdre l’oportunitat, era vergonyós i va tancar els ulls, jo els vaig obrir, me’l vaig portar i ell es va quedar.

Natura morta.....Vida per començar.

2007-10-13T09:58:00.000+01:00

Mentre estava repassant les fotos vaig trobar aquestes , les varem fer a França.
Es curiós com el mon es redueix. La natura es explendida en totes les seves dimensions. També la natura morta et permet descobrir com és la vida. El canvi constant dels eser vius i la seva evolució lenta però permanent fa que moltes vagades ens fem preguntes sense resposta. Nosaltres mateixos creem artificiosament un mur que ens allunya de la realitat i no es deixa veure el cicle natural de la vida.

En Bareta de Portalet

2007-10-13T09:50:00.000+01:00

Heu vist alguna vegada un porc del Portalet?, doncs aquí el teniu.
Era una tarda d’estiu, recordo que vam decidir passar a França pel port del Portalet, anàvem amb tots el nens, quan de sobte entre un munt de vaques, cabres i altres animals trobem aquella bestiola , en “Bareta”!. és el nom que vam decidir posar-li tots plegats, (bé, s’ha de dir que sota l’influència de qui escriu). Mireu l’elegància amb que camina, digna de qualsevol passarel·la d'última moda .

Que sembla?. Que és?

2007-10-13T09:14:00.001+01:00

No tot el que veus es el que sembla, ni tot el que sembla es el que veus, de fet a vegades veus el que no veus i et sembla el que no es, però si alguna vegada veus el que et sembla i et sembla el que veus, pot ser que l’encertis, i si l’encertes l’endevinas i pot ser que el que venus sigui el que estàs veient. O sigui mira i veuràs el que et sembla, torna a mirar i veuràs el que és. Bé o a mi així em sembla…..!.

El rellotge de Canfranc

2007-10-12T13:03:00.000+01:00

Aquest és el rellotge de l’estació de Canfranc, per ell han passat les hores una darrera l'altra.

Les seves busques i els seus números han vist passar un munt de passatgers, equipatges, mercaderies i altres coses. D’aquestes coses us vull fer cinc cèntims.
Del 1942 al 1945 ha vist gent de les SS i la Gestapo, episodis de espionatge i contraespionatge, jueus que fugien de la barbàrie nazi i alemanys perdedors que marxaven para amagar-se.
Ha vist passar tones de l’or que els nazis havien robat als jueus, ja que l’estació de Canfranc era la duana internacional de la ruta Alemanya-Suissa-Espanya-Portugal,.
Ha vist l’enviament de tones i tones de wolframi per al blindatge de les armes alemanyes, amb els que Franco, amb la seva postura de no beligerància “sui generis”, tornava l’ajuda que Hitler l’havia donat en la guerra civil.
Ha vist el pas del nazis que fugien i amagàven la seva maldat i les seves misèries, camí d’un refugi a Argentina, Uruguai, Brasil o Paraguai.

Ha vist………........moltes més coses, però fins aquí, els cinc cèntims.

Via Veneto

2007-10-11T20:29:00.000+01:00

La veritat és que no m’havia fet una idea clara de com era la Via Veneto fins que vaig anar a Roma. Sabia que era un dels carrers més famosos de Roma i que va quedar immortalitzada per Fellini en la “Dolce Vita”, però vaig descobrir que és un carrer sinuós que surt des de la Plaça de Barberini i que es diu Via Vittorio Veneto. És curiós però el seu nom és sinònim d’elegància i classe, quin carrer amics, amb les seves sofisticades botigues!

Nosaltres vam passar per Ferragama, Gucci, Versace, Bulgari, Prada i Valentino, ei! I he dit bé, vam passar.

Saint Cirq Lapopier

2007-10-11T19:59:00.000+01:00

Tornàvem de Rocamadour per la vall del Lot quan vam descubrir el que ha estat reconegut com el poble més bonic de França, Saint Cirq Lapopie. És un poble declarat monument històric, on el seus carrerons medievals invitan a passejar. En la part més alta del poble podem veure una església del segle XII i les restes d’un castell, tot i que el més impressionant són les vistes que tenim de la vall del Lot.

La Plaça Major

2007-07-28T16:58:00.000+01:00

Fotos:MQL

Aquesta es una botiga que es troba a la Plaça Major de Cuenca, molt aprop de la Catedral. En l’extrem oposat i en diagonal es troba el convent de “Las Petras” , sota aquest estan el que per la zona anomenen “ Evacuatorios”.
Es una botiga petita que està farcida d’objectes de fang, on es donen cita la ceràmica popular i altres artesanies tradicionals, fruit de les expertes i hàbils mans dels artesans conquenses.
Es curiós veure com en un espai tant petit hi ha tant material. La seva porta estreta fa difícil accedir al interior, però una vegada dintre et trobes envoltat de productes per totes parts, tot i que et sents en un ambient acollidor. Fins i tot com podeu veure tenen espai per a les típiques postal turístiques.

Encantadors

2007-07-28T12:08:00.000+01:00

Fotos: MQL

El dia canviava. L'aire de primera hora del matí havia tingut una claredat fràgil i transitòria, però ara uns núvols que ja havien estat predits, començaven a acostar-se, tot i ser un dia de primavera feia calor, havíem caminat força fins arribar a les gorges de Salenys, ja que ens havíem equivocat de serder i vem teneir que desfer un bon tros, ja estàvem de tornada quan vaig topar amb tots ells. Desprès d'una conversa rapida vaig aconsseguir que "signessin el consentiment" per la utilització de la seva imatge, per aixó us els presento, tots ells son "encantadors".

Les Cies

2007-06-16T18:29:00.000+01:00

Fotos: AAB

Les illes Cies es troben a l’entrada de la Ria de Vigo, bé, això suposo que molts ja ho sabeu, com també sabeu que estan declarades Parc Nacional Maritim-terrestre, peró els que no heu anat, no sabeu com son de maques amb les seves platges de finíssima sorra blanca i aigües transparents, amb obsevatoris d’ocells, restes arqueològiques i fars, com tampoc sabeu el cartell que et trobes només arribar, es clar, concret i contundet, o a mi així m’ho sembla.

L'arbocera

2007-05-06T19:27:00.000+01:00

Foto: MQL

L'arbocera, la pots veure quan passegis per les muntanyes baixes del nostre litoral. És un arbust que es pot arribar a fer un arbre i el seu rellotge biològic és prou curiós perquè fa la flor i dóna fruit al mateix temps. Ho té muntat de tal manera que fa que trigui un any en madurar els fruits, aleshores aquests (els molt "tunantes”) es deixan acompanyar per les flors de l’any següent. Per això no és difícil veure les floretes blanques (les molt “pintureras”) que posen vermells els fruits quan estan madurs i es deixen menjar.

L'aranya de Cabo Ajo

2007-05-05T20:57:00.000+01:00

Foto:MQL

Us presento a l’aranya de Cabo Ajo.
Aquesta com qualsevol altra,ha estat centre de llegendes, creences i superticions. Pot ser que sigui Arachne la bella jove de la que parlava el poeta romà OVIDIO i que va ser convertida en aranya por la deesa Minerva, o la que va salvar la vida a Mahoma, per això els musulmans la veuen amb benevolència i respecte.
Us imagineu?, dons jo no.

El Botànic

2007-05-05T17:26:00.000+01:00

Fotos:AAB i MQL

Aixó ho podeu veure al Jardí Botànic de Puerto de la Cruz. Passejar per ell dóna l’oportunitat unica de comtemplar una varietat de especies d’arreu del mon.
Aquest Jardi Botanic te més de 200 anys, al llarg dels quals ha passat per diferent situacions administratives que han fet perillar la seva subsistencia. No obstant avui per avui s’enlaira ferm per a sort de qui ens agrada la natura.
No se si heu sentit dir “las flores no tiene precio ni hay autobuses al sol, y no me asusta el desprecio de la gente de charol”, dons tot i que es compren, son i donen vida.

La lluna

2007-04-29T09:45:00.000+01:00

Fotos :MQL

La lluna, cada dia en el seu lloc, forta i valenta, amb ganes i il.lusió.
Espectadora i protagonista , distreta i alegre, em contempla amb un somriure sincer ple d'amor.

Amb la complicitat dels núvols, amagant-se i sortint, em va cridar l’atenció , ara et miro ara no et miro, i jo deia ara t’agafo, ostres!, ara no t’agafo.
La lluna és la meva vida, és el meu tot.
Lluna T’Estimo!.

Castells Cuenca

2007-04-06T13:14:00.000+01:00

Fotos:AAB
El castell de Moya es del segle XIII. Dintre de la seva muralla hi ha una antiga vila medieval de la que es conserva encara els carrers i part de les seves edificacions i per on passejar resulta inquietant i dona idea de la importància que ha tingut . Des de la seva ubicació privilegiada es pot veure desenes de pobles de Cuenca i de València. Ves qui ho anava a dir.

Fotos: AAB i MQL
El castell de Belmonte es de finals del segle XV tot i com està ara es conseqüència d’una restauració que es va portar a terme al segle XIX. Es un castell de planta pentagonal que fa una original estrella amb una torre en cada extrem.
Heu de saber que, en aquest castell han estat d’entre altres, l’Anna , el Miquel, els nens i la Sofia Loren.

Hola dia

2007-03-28T19:53:00.000+01:00

Fotos: MQL

Obrir els ulls es per a mi com una sorpresa plena de llum.
Si!, la llum envaeix tot el teu espai en un moment i tu comences a despertar.
Torna a donar-te l’aire a la cara i respires la il.lusió d’una nova etapa.
Et planteges nous reptes i accions que de fet només tenen importancia en si mateixos i oblides viure.
Aprofita els 1440 minuts de cada dia.
No dubtis viuré per viure.

Badabadoc

2007-03-26T18:40:00.000+01:00

Fotos: MQL

La rosella sempre m’ha atret, pel color vermell cridaner dels seus quatre pétals, pel làtex de color blanc que deixa quan es trenca, i per que és de la terra on neix i no es deixa canviar de lloc.
Tot i la seva aparent feblesa, resisteix el vent estratègicament col·locada damunt una tija verda amb fulles alargades i lobulades.
És una flor senzilla que cobreix els camps i dóna color a la primavera. Ara però, si alguna cosa té la rosella, és que jo li dic Badabadoc.

Adéu dia

2007-03-26T18:04:00.000+01:00

Foto: MQL

El sol baixava, els núvols creuaven per damunt i anaven a amuntegar-se a l'horitzó llunyà. Jo assegut a la vorera del camí no pensava en res, de fet no sabia si pensava. Només estava pendent del que veien els meus ulls . El dia s’anava, però ja ho havia viscut.

Papallones

2007-03-26T08:29:00.000+01:00

Fotos: MQL

Sempre he perseguit les papallones.

El seu vol llibertari sedueix els meus ulls, que fent saltirons les segueixen amb paciència fins que de sobte es paren en el lloc més hipersemblant, aleshores amb l'estrategia del moment intento captar la seva imatge i allo que l'envolta, amb la esperança d'obtenir al mateix temps la seva respiració i la seva llibertat.

Us ben asseguro que ho intento i quan quasi ho tinc, tornen a volar.

Ara jo sonric i penso que em semblo a les papallones, mai ningú capturara el vol de la meva llibertat.