Les meves coses
dimarts, 15 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Avui començo
- MQL
- 25/març/2007. Avui començo. No tinc clar el final d’aquesta aventura ni vull saber-ho. La veritat és que m’agrada treballar perquè he après el senzill plaer de fer les coses ben fetes, de viure l’emoció de cada moment i de saber el valor del que tens a la mà. Espero encomenar des d'aquesta modesta finestra simpatia i alegria ja que totes dues es tranformen en sentiments autèntics. Començo quan els ametllers estan en flor, quan els dies s’allargan i finalitzen en crepúsculs meravellosos de cel rosaci i que et deixa sempre pendent del que farà l’endemà. Començo amb el que es diu un “Full de ruta” absolutament lliure , obert i participatiu, amb ganes de revolucionar-ho constantment. Començo amb l’ajut de A.E.G, la persona que estimo, com mai he estimat.
La Rioja
Des de l'hort del Tio Vitin, al costat del riu Iregua, pots gaudir d'una part de La Rioja on l'agricultura es tradició i art en mans de persones que amb tenasitat i treball xerran amb la terra i la terra els parla.
Aranyita del Montseny
Txindoki
El Txindoki és l’emblema de la serra de Aralar, cita obligada dels aficionats a la muntanya, no només del Goerri o Guipúzcoa sinó de tota Eskalerria. Nosaltres varem tenir també una cita amb el Txindoki i entre pujada i pujada vam saber que el seu nom original és el de Larrunari, però que els pastors de Aralar li havien donat el mateix nom d’una borda que està als seus peus. Sembla difícil arribar-hi amunt del tot, però si aneu per la part de Larraitz i el coll de Egural no tindreu gaire problemes, només la punta final requereix un esforç important. Estem segurs que l’esforç val la pena, perquè les vistes són espectaculars.
Paisatge
No és fàcil definir el paisatge. Hi ha qui diu que el paisatge és qualsevol àrea que inclou tant els trets naturals com els modelats per l'home i que tenen un reflex visual en l'espai. D’altres defineixen el paisatge com un conjunt heterogeni d'ecosistemes.
I bé, no els falta raó. El paisatge s’autodefineix per les seves formes, naturals o antròpiques, i per tot un conjunt d’elements que s'articulen entre si. L’activitat humana té un reflex a l'espai, i per tant modifica el paisatge. De fet es pot conèixer el caràcter d'una societat pel seu impacte en el paisatge.
Però no creieu que el paisatge és un conjunt visual, ja sigui natural o urbà, on la llum i els fenòmens naturals són el motiu del propi paisatge. Penso que si aprenem a utilitzar-lo com fons de la nostra convivència i font de la nostra vida, tindríem més espai i estaríem més a prop els uns dels altres.
I bé, no els falta raó. El paisatge s’autodefineix per les seves formes, naturals o antròpiques, i per tot un conjunt d’elements que s'articulen entre si. L’activitat humana té un reflex a l'espai, i per tant modifica el paisatge. De fet es pot conèixer el caràcter d'una societat pel seu impacte en el paisatge.
Però no creieu que el paisatge és un conjunt visual, ja sigui natural o urbà, on la llum i els fenòmens naturals són el motiu del propi paisatge. Penso que si aprenem a utilitzar-lo com fons de la nostra convivència i font de la nostra vida, tindríem més espai i estaríem més a prop els uns dels altres.
L'Arc de Caparra
L’Arc de Caparra el trobareu a la vall de Ambroz, entre Oliva de Plasencia i Guijo de Granadilla, dintre de la província de Càceres, en la ruta de l'anomenada “Via de la Plata”. Si més no jo el vaig trobar on us dic.
És un arc de l’època romana dels que es diuen “tetrapylon” per la seves quatre portes i, segons sembla, era el centre referencial de la vila romana de Caparra que va passar a ser “municipium” en temps de Vespasiano.
Preguntant en el centre d’interpretació que està a l’entrada de la zona arqueològica on es troba, em van dir que, tot i que no està prou clar, es pensa que és de la epoca de Tiberi, situant la seva construccció al voltant del segle II.
És un arc de l’època romana dels que es diuen “tetrapylon” per la seves quatre portes i, segons sembla, era el centre referencial de la vila romana de Caparra que va passar a ser “municipium” en temps de Vespasiano.
Preguntant en el centre d’interpretació que està a l’entrada de la zona arqueològica on es troba, em van dir que, tot i que no està prou clar, es pensa que és de la epoca de Tiberi, situant la seva construccció al voltant del segle II.
La Mosca
Una nova mosca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada