Roselles pel "Xane"

Per a mi continuan sent encisadores i tendres.

Vull dedicar aquestes fotos al meu amic "Xaneta" qui com les Roselles son fidels a la primavera, ell ho era amb els amics, encisador i tendre, amable i cariciós. Ens va deixar però se que les veurà y de segur dirà "Miquel, titu, ets tremendo". Xane i tu un geni.

Les meves coses

Tot i que sembla el que sembla, no és el que sembla, son petites coses que fan tota una vida. Quant d'amor hi ha al darrera !, de fet son amor i per a mi a més son el tot.T'E.

L'escarabat blau

Es un plaer anar caminant i trobar-te un escarabat com aquest. A ple dia i a ple sol sembla que enlluerni a qui el mira. El blau del seu cos i el plata de les seves potes capturen tota la llum per a deixar-la anar amb reflexes sorprenents.

Em va agradar molt fer aquesta foto quan ja marxava per la punta de la fulla.

L'aranya de Sant Cugat de Gavadons

A Collsuspina apart de bons restaurants, hi ha la església de Sant Cugat de Gavadons. Es una església romànica del segle XII, força ben conservada. Als voltants em vaig trobar aquesta aranya que us presento, estava fent el seu "tiberi" del dia, així dons desprès de fer-li la foto vaig deixar que "jales" tranquil·la.

Les Llavors

Aquest dia vaig fer de “Salsifí”, al voltant de casa vaig trobar aquestes llavors son maques i divertides i tot i que no ho sembli son el punt i seguit de la renovació de la flora i de la vida en el planeta.
Per si algú te dubtes, Salsifí és un personatge inspirat en contes tradicionals. Es un jove aventurer que s'identifica amb les forces de la natura, amb les terres on viu i amb les boniques llegendes dels seus habitants.

Us invito a fer de Salsifí, la edat no importa, us asseguro que es gratificant.

David

Aquesta és una foto dels nens, és una foto que he tingut de fons de pantalla ja fa temps i durant molt temps al ordenador de la feina, és una foto que es va fer als estanys de la Pera, recordo aquella excursió amb especial tendresa. Però sobtadament d’aquesta foto ens falta el David.

Per a tots la mort del David va ser un cop molt dur, un trau que deixa senyal, i en mi un senyal que no l’esborrarà el temps .

Al llarg del meu temps he tingut la mort al costat. Amb les meves mans van morir persones que volia ajudar, en les meves mans va morir la meva mare, en les meves mas va morir la mare dels meus fills. No se, però la mort i jo tenim un pleit del que estic segur que guanyaré perquè tot i quan la meva persona física no existeixi jo seguiré viu.

Sempre que es parla d’una persona que ens ha deixat es va a buscar escrits, poemes, històries i frases d’altres amb els que expressar els nostres sentiments. Jo no vull fer-ho, vull deixar volar el cor, i mentre en cauen les llàgrimes per la cara dir el que sento, allò que l’amor em deixi dir, allò que tinc i que em fa estimar.

Sé que costa fer fora la veritat que tinc als llavis i que no venen paraules per a dir el que penso i el que sento. Se’m fa un nus al melic.

He trigat sis mesos en desempallegar-me i en desfer el meu nus. Tot i que estic acostumat a la velocitat, a la competició i que per a mi anar ràpid és el normal, hi ha coses que costen perquè l’emprenta és profunda i l’amor sincer, perquè les mans et rellisquen quan vas a desfer el nus, perquè els ulls es mullen i t’ofegues.

Mentre escric se m’en va l’alè, en costa respirar, no es fàcil tenir sentiments i dir-los amb paraules impreses. Els records em fan baixar la guàrdia i em deixa indefens davant dels fets, però el coratge em torna a donar ales per volar allà on vull estar. I arribo, i estic, i soc amb el David.

Anni, Natxo, Anna, volem i donem vida a la veritat, desfem aquest nus, estimen com mai ho hem fet, perquè el David ja ha guanyat el pleit amb la mort, i tot i que no podem abraçar-lo està amb nosaltres.

Ah!, si, si a tu David, a tu t'ho dic, vola amb nosaltres, obren’s camí en mig de la boira, fes que l’arc de Sant Martí amb els seus colors sigui la llum de les persones estimades.

El Ganyafote

El vaig trobar a l’altra banda del torrent de Gotelles, em va dir “hola estic aquí!”, i jo l’hi vaig contestar”espera que vindràs amb mi i et quedaràs igual”, en un moment ens vam posar d’acord , ell es va deixar fotografiar i jo no vaig perdre l’oportunitat, era vergonyós i va tancar els ulls, jo els vaig obrir, me’l vaig portar i ell es va quedar.

Natura morta.....Vida per començar.

Mentre estava repassant les fotos vaig trobar aquestes , les varem fer a França.
Es curiós com el mon es redueix. La natura es explendida en totes les seves dimensions. També la natura morta et permet descobrir com és la vida. El canvi constant dels eser vius i la seva evolució lenta però permanent fa que moltes vagades ens fem preguntes sense resposta. Nosaltres mateixos creem artificiosament un mur que ens allunya de la realitat i no es deixa veure el cicle natural de la vida.

En Bareta de Portalet

Heu vist alguna vegada un porc del Portalet?, doncs aquí el teniu.
Era una tarda d’estiu, recordo que vam decidir passar a França pel port del Portalet, anàvem amb tots el nens, quan de sobte entre un munt de vaques, cabres i altres animals trobem aquella bestiola , en “Bareta”!. és el nom que vam decidir posar-li tots plegats, (bé, s’ha de dir que sota l’influència de qui escriu). Mireu l’elegància amb que camina, digna de qualsevol passarel·la d'última moda .